no va passar res:
només un cop d'aire que es comença a endur papers
-un poemari com un ventre obert enmig del claustre-
i els meus dits consentint el caprici del vent
i els meus dits repicant distrets sobre la fusta.

no va passar res:
només un gemec esparracat a l'albada
una constatació sòrdida
una explosió de neu a la punta de la llengua
l'amor un lapsus linguae
l'amor un precipici en flor
la fam de la princesa als contes del meu pare
el teu nom com l'ombra d'una catedral gegantina
el meu nom pastura de bens molt negres
anna karènina i els trens a l'hora exacta del canvi d'agulles
fúria a les pàgines del diccionari
brutícia a la punta de les sabates
la vergonya aliena del pallasso
el diable demanant tardors benignes
el món un ball de disfresses
jo amb els meus talons més esmolats
l'arquitectura cristal·lina dels dies
l'edat avançada dels meus vespres
tu classificant pacientment el meu pànic
la ciutat fugint corrents de les nostres passes
un castell inexpugnable al fons dels ulls
l'arena dels teus dits a les meves butxaques
l'últim llebrer de la cursa el nostre amor.

no va passar res:
només un cop d'aire que es comença a endur papers
i de sobte una tristesa molt gastada,
com pluja sobre el mar.

ucraïna · detroit · llançà
22/25 del 5 del 8

ella
que parla deu mil llengües
però totes verinoses

DIC UCRAÏNA UCRAÏNA SÓC

ja
sens màscares
sols
i de costat
conduint prou bé pel precipici del no-re
asfalt i boira al puny del cor
gairebé en línia recta
camí a casa
dona pànic
em dius que la crisi t’ha fet presa
que l’escenari t’incomoda
que treus les millors notes
que peses neurosis al plat de la neurosi
i que soms iguals immanents
estranys i delicats dins la foscúria ralitat
i jo et dic
que el grillar-se és multiforme
per exemple
la meva follia és d’estar per casa
fàbriques drogues poemes
dona dona
i em dius sardenya solució
i jo no tinc resposta rèplica
tan sols recòrdut
el grafit
vaja
no arriba ni a pintada a l’estació de girona
que m’enviares fa dies
dius tal
tal ets
i així
entre l’estranyesa
i la delicadesa
fem camí a casa
un al costat de l’altre
garfits a l’acceleració del present
en plena despossessió de les màscares
sens nicotina
ja

jjcg
23·V·08

CREENÇA I TÈCNICA PER A LA PROSA MODERNA

LLISTAT DE CONSELLS ESSENCIALS

1. Llibretes secretes plenes de gargots, i pàgines salvatges mecanoscrites per al teu plaer exclusiu.
2. Sigues humil envers tot, obert, receptiu.
3. Intenta no emborratxar-te mai fora de casa teu.
4. Enamora't de la teva existència.
5. Allò que sentis trobarà la seva pròpia forma.
6. Sigues un pòtol sant sonat de l'enteniment.
7. Colpeja tan profundament com vulguis colpejar.
8. Escriu el que vulguis sense límits des del fons de la ment.
9. Les visions inexplicables de la individualitat.
10. No és temps per a la poesia.
11. Calfreds visionaris tremolant dins del pit.
12. En èxtasi ferm somiant a prop de l'objecte davant teu.
13. Elimina les inhibicions literàries, gramaticals i sintàctiques.
14. Sigues un vell boig pel temps, com Proust.
15. Explica la vertadera història del món amb el monòleg interior.
16. La joia central de l'interès és l'ull dins de l'ull.
17. Escriu per a tu mateix, amb reflexió, tot flipant.
18. Treballa des del moll del tercer Ull, nedant dins el mar del llenguatge.
19. Accepta la pèrdua per sempre.
20. Creu en el contorn sagrat de la vida.
21. Esforça't per dibuixar el flux que ja existeix intacte en la ment.
22. No pensis en les paraules quan t'aturis per veure, visualitzaràs millor.
23. Recorda cada dia la data assenyalada en el teu matí.
24. No tinguis por ni vergonya de la dignitat de la teva experiència, llengua i coneixement.
25. Escriu perquè el món llegeixi i vegi les teves imatges exactes.
26. El Llibre-cinematogràfic és la pel·lícula en paraules: la forma visual d'Amèrica.
27. Elogi de la Personalitat en la Deserta Soledat inhumana.
28. Compon de manera salvatge, indisciplinada, pura, des d'una perspectiva diferent, com més boig millor.
29. Ets un Geni, sempre.
30. Autor-Realitzador de pel·lícules Terrenals Finançada i Angelada al Paradís.

[Jack Kerouac, Belief & Techinque for modern prose. Evergreen, II, 8, 1959.
Traducció de jjcg, a dards alls folls. un biopic de la generació bit.]

Fet a mà!

de l'origen del blog e altres creatures

Un jorn s'escaigué que la bèstia se m'agitava dins la panxa dins del llit, i pensant-pensant en Llull, em diguí amb veu interior: "calla, nena, puja a ensús". Per dreta via me n'hi aní, i dalt del terrat de casa, convulsa i compulsiva, em fumí mig paquet de tabac: deu cigarretes com deu calaveres (atònites). Cap a les set del maití la llum s'encengué tota, tota; les gavines xisclaven i esbarriaven el cel, i tot l'aire del món em sembla que també, i a mi se'm deslligà alguna cosa per dins, com si de cop els ossos haguessin desaprès a aguantar-me dreta, o com si hagués obert les portes d'un gran colomar...

I no me'n poguí estar, de córrer amunt i avall, flipant amb la matinada tanta, la matinada al·lucinanta... Els colors eren nous i tendres, i jo sentia la meva respiració, fonda i exaltada, i els crits desorientats dels ocells, i el pols em bategava a les temples i rere els ulls... I, dalt del terrat, abrigada amb jaqueta i gorro i bufanda al cim del pijama, em capí en la meva més absoluta ridiculesa. I riguí, és clar. Redéu, com riguí: molt fort, amb la boca ben oberta, destensada la mandíbula, descentrat l'eix del món del meu preciós ventre.

I sentí, no sé per què, la més absoluta obligació de dir-ho.

antic retrat d'ella en llibreta de quadres

Ja no pot res Amor dins Barcelona
Pere Serafí

un dibuix a la vora d'unes tovalles de paper (preses pel tedi)
un sofà d'ossos vells demanant almoina
un cendrer desbordant tardes tristes
una nit d'insomni més
abismes de gel a la nevera
mentides a les postals de viatges
les plantes que em miren molt agres (la venjança dels nenúfars)
una capsa de llapis de colors somiant que un altre món és possible
els ganivets allargant-se com la nit acumulant-se com l'odi
la retallada de trets del corrent d'aire
icebergs a les habitacions tancades
la jungla d'asfalt del meu llit
un calendari una condemna
ressaca al cul de les ampolles
la discreta tristor de les sabatilles
piles de roba practicant sexe sense amor
tasses de cafè brutes de vespre brutes de vida
el passadís una llosa perpètua un infinitiu rotund
el lavabo la parada més sòrdida de l'autobús nocturn
la persiana un dic de contenció
el balcó al límit del suïcidi (a punta d'alba xisclar bogeries)
dant esperant-me a la pica del bany
el forn el cap de l'infern
una col·lecció de vàlvules del cor mirant-me esglaiades
un collaret de dents de rialla funesta
la tristesa una moqueta tèbia
sota el llit una canilla de neguits
la tauleta de nit on m'aferro en cadascun dels meus naufragis

(el mobiliari que es resigna a ser com sóc
la vida que em fuig que se me'n va de casa:
un estricte inventari, quan te m'acabes, amor)

zum Beispiel

a punta d'alba xisclar bogeries

zum Beispiel:

(estació de tren de girona, 12 de maig del 2008)

CANSONETA LEU E PLANA

que sóc que no sóc la veïna

que sóc que no sóc una estranya
que ploc que no ploc: pedregada!
que faig i desfaig la corranda

que sóc que no sóc una espina
que sóc que no sóc maltempsada
que·t faig que no·t faig mala cara
que ho dic tot que no dic paraula

que sóc que no sóc que m'oblid
que corro més lluny que l'speed
que callo i em menjo el desig
que calla i enfonsa'l al pit

que visc que no visc lluny d'aquí
que caic que no caic terra endins
que tot es confon: déus i nits
que vinc com l'speed ja t'ho he dit

que sóc que no sóc un morter
que pans i porrons i alegria
que·m giro i de cop fot mal temps
que calla collons i fes via

que sóc que no sóc camí ral
que sóc que no sóc tramuntana
que pugis amb mi al darrer cim
que pugis amb mi fins l'albada

bcn, 7 del 5 del 8

Drittes Selbstportrait

(Viena, agost del 2007)