apocalypse now

crema troia

sóc grammont calant foc als teus fonemes d’un a un amb un llumí

crema troia

sóc finlàndia en plena aurora boreal

crema troia

aquesta nit déu i les estrelles s'enamoren

crema troia

sóc el darrer vagó d'un transsiberià de tornada

crema troia

sóc la urss sóc el punyal perdut d'europa

crema troia

sóc el volcà ingràvid que et puja per l'esquena

crema troia

sóc la revolta dels continents que se t'acosten que se t'allunyen

crema troia

sóc un sol mot un cacofon una bombeta fosa

crema troia

aquesta nit no dorm ni l'ull del gat no dorm ni la foscor

crema troia

aquesta nit sentiràs els cavalls sentiràs el galop sentiràs la cançó

crema troia

crema't tota

(amollat pel broc gros, una nit de lluna plena i insomni galopant.)

Wish you were here

WISH YOU WERE HERE

So, so you think you can tell Heaven from Hell, blue skies from pain.
Can you tell a green field from a cold steel rail? A smile from a veil?
Do you think you can tell?

And did they get you to trade your heroes for ghosts? Hot ashes for trees?
Hot air for a cool breeze? Cold comfort for change?
And did you exchange a walk on part in the war for a lead role in a cage?

How I wish, how I wish you were here.

We’re just two lost souls swimming in a fish bowl, year after year. Running over the same old ground. What have we found? The same old fears.

Wish you were here.

TANT DE BO FOSSIS AQUÍ

Així, així doncs et creus que pots destriar el paradís de l’infern, cels blaus del dolor.
Que pots destriar un prat verd d’un rail d’acer fred? Un somriure d’un vel?
Et creus que ho pots destriar?

I et van fer baratar els teus herois per fantasmes? Caliu per arbres?
Aire calent per brisa fresca? Benestar fred per canvis?
I vas bescanviar una petita aparició a la guerra per un bon paper a la gàbia?

Tant de bo, tant de bo fossis aquí.

Som sols dues ànimes perdudes nedant en una peixera, any rere any, xafant la mateixa vella terra.

I què hem trobat? Les mateixes velles pors.

Tant de bo fossis aquí.

[Pink Floyd (1975), "Wish you were here", traducció de N. Sauleda i M. Cabrera]

A CREMADENT

al carrer de l'oli número sis

i penjant sols d'un braç d'una mà d'un dit
del darrer merlet de la torre més alta
et diré tot el buit la follia i l'oblit
el revolt més rotund de la nit algebraica:

"maleïts!

maleïts els estrats de la pedra que ens separen els cossos."

CONSTATACIÓ

d'un temps ençà tots els petons se m'han tornat

avortaments d'aurores

DIDASCÀLIA NÚMERO U/ LA PREGUNTA MÉS ARDENT

(En plena fugida de l’incendi, l’emperadriu baixa del carruatge i enfonsa els peus en la rasa fumejant. Altiva, s’encara a les llengües de foc.)

-I quin nom doneu vosaltres a la paraula solitud?

poeta de la claror: no t'oblidem, Salvat!

Mal moment

mal moment perquè m'arribis, gitanet,

amb el sol a la mirada

i les mans plenes de vent fresc,

amb la cort de precipicis

que m'assalten quan te veig;

mal moment per a la bugada

si ja tinc el cossi ple;

mal moment perquè me miris

si em fa por de dar-te res,

que te'n dono una micona

i la lluna ja em fa el ple...

(un error de càlculs, els versos.)
(un error de càlculs, el moment.)

Biografia formal

Maria Cabrera Callís. Biografia formal: i quina culpa el sol del foc i la cendra? I quina culpa les pedres de la maldat de les mans? La maldat petita de les meves mans de nena que retornen a escriure’t tots els versos que mai no t’he dit tots els noms amb què mai t’he invocat, oh, solitud!, són volcans són oceans sencers els que em parteixen precisa per la meitat i crec que a tu també però no en veig els marges clars perquè fa ja massa anys de les nostres trobades del nostre caminar secret per les pedres sagrades per la sintaxi en flames de l’adolescència i són raigs ai anys llum els que ens separen: tu amb les mans plenes de vent jo amb els ulls tacats de fang; tu amb el caminar lleuger i jo amb les ales fetes cendres. I un neguit que tanca, rodó, el cercle: per tornar allí on mai no va ser. Per tornar allí on mai no vam ser.