dimecres, 19 de novembre del 2008

els sabers




(santíssima trinitat: ermita de sant pancraci, setini, l'alguer)


conec la por dels teus ulls a l'alba. i l'espetec de les flames, el crepitar amagat dels boscos, la bogeria dels ocells obrint-se camins d'aire. érem tots dos una hipòtesi molt vaga, als llindars de la son, al vertigen del dubte i de la nit felina. ja no caminàvem: sèiem dalt d'una muntanya on havíem trescat, insaciables, pels senders costeruts de l'ànima. no reies, no em miraves: tenies els ulls clavats en les flames, als ulls dues flames que no trigarien a fer-me totes les rutes de la cendra per dintre: molt cruels i molt belles. i jo t'esperava, a la gatzoneta dalt d'un cim rocós ple d'esculls dificilíssims, tentinejant a un esglai de l'abisme: véns i em salves? véns i em saltes? conec els filons de la por dels teus versos, l’animal arraulit als teus polsos, el triangle escalè dels teus gestos, el retorn dissonant del teu gust quan m'allunyo, el sabor amargant de la taronja que em dónes. m'he après totes les albes, m'he après tots els sorolls quiets de la matinada: el bosc, l'ocell, les pedres, la fusta, les flames. i ara, quan del nostre caminar plegats en direccions sens dubte oposades no me'n queda sinó un grapat de pedretes dringuejant a les butxaques, un flascó de vidre buit i tota aquesta pols a les sabates; ara que ja em sé de memòria el rosari de la pena; ara que ja et saps de memòria les filigranes de la llenya a les soques; ara; ara ja m'he tornat gorga profunda, mort i passió, tres dies sense pa i deliris d'aigua: ara ja duc a dins del pit la nit sencera.

l'alguer, 18 de l'11 del 8

5 comentaris:

Anònim ha dit...

culloni!

-1250

Anònim ha dit...

maria!

que majúscula que ets!
i demà pagaré el piano nou per quan tornis...

laireniquetitrobiafaltari

Anònim ha dit...

Ai mari, que bé que escrius, reputa.

laqüeritambét'enyori

plaerdemaria ha dit...

recoranti mil putis sagradis,

chi è che non va forte, qui?

adesso faciamo una barbacuè!

petons, joan, t'escric llarg i em cau la cara als peus i els peus de vacances de no haver-ho fet abans!

m.

plaerdemaria ha dit...

estimades/is ireni i qüeri,

la mari també us enyora, i no troba prou "is" per fer-vos saber com... "no hi havia a solivella unes txipellis com nosaltris", etc.

ai ai que a l'alguer torna a ploure i a la ràdio posen cançons ensucrades (ramazzoti, giovanotti i altres noms també txipellis) (vale, ja paro) i m'agafarà la tonteria...

petons sards salats,

m.