demà la primavera
demà tres oceans
demà mar i muntanya
demà l’hivern sencer
vindré i faré pujada
vindré i tu no hi seràs
seré un grapat de lletres
que no saps pronunciar
vindré amb l’abecedari
i passaràs de llarg
seré un ramat de cabres
pujant pel camí ral
demà portes tancades
demà i els llençols bruts
vindré amb l’ombra molt llarga
vindré i no hi seràs tu
demà me’n vaig de casa
demà l’avern encès
demà seré trenc d’alba
em giro i ja no hi ets
demà la bèstia rara
i jo de cos present
demà muts i a la gàbia
demà noi re de re
demà farem conversa
beguts de cinc a set
demà serem persones
demà de cinc a set
demà seràs memòria
demà seràs ahir
i entre les meves fotos
un record que no hi és
passejo per la vora
del teu retrat lleuger
demà escampem la boira
demà noi re de re
demà serà l’albada
tu i jo de cos present
i a la cantonada
no hi ha cap bar obert
demà seràs la jungla
i jo un ullal ardent
demà tu fet de branques
i el meu cor fet de dents
demà ni amors ni odis
demà tu ja no hi ets
i a la cantonada
escombren els carrers
divendres, 8 d’agost del 2008
cançó dels dies de cada dia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
m'encanta la cançó del dies de cada dia. de fet crec que podriem cridar a Georgie Dann i convertir-la en la cançó de l'estiu!
T'enyoro, tia!
ostres, quina cançó més macaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! Però no siguis tan dura, plaerdemaria: que això no sigui la cançó 'de cada dia', com ens enfonses! Que sigui només la cançó d'un dia; que el desamor, si és cada dia, ens farà plegar veles i quedar-nos a dormir, o prendre pastilles d'èxtasi com l'Alaska d'antany. Va, canvia-li el títol, dona!, posa-li una cosa més petarda, una cosa com ara 'cançó d'un dia que estava ben girada', què te sembla?
Mari,
no me digas esto, tia, ara que ja estava negociant els drets d'autor amb en king àfrica!
cachete, pechito y ombligo remix!
qüera,
ara que ja deus estar fent de gata parda per les festes de manresa, i ara que només fa dos dies que no et veig,
i ara que aquesta entrada del blog ja ha quedat enrere i és probable que no la llegexis,
ai que jo també t'enyoro, no te'n vagis, colló.
Josep,
li vai posar aquest nom perquè vai sentir dir aquesta expressió ("avui és un dia de cada dia") a una senyora que es va asseure al meu cantó al tren, un dilluns de tornada d'un cert cap de setmana sense amor. i l'espirit de jakobson, déu l'hagi perdonat, me'n renovellà la forma: que raru, no, això que hi hagi dies "de cada dia"?
i, si no, la proposta alternativa de títol ja la he dita abans: "cachete, pechito y ombligo remix" (tour arbúcies 2008).
per cert, a can COHESTIL em diuen que "sembla que no us han convidat a llegir aquest blog". Antipàtics.
salut i saturday night fever, avui que soms un dijous de cada dia.
lamari
Marieta meva,
ara no plou, però t'enyoro!
a l'oficina, de cos present, un dia de cada dia,
Eduard
Gràcies per aquest tresor, enhorabona!
Publica un comentari a l'entrada