quina il.lusiò -ups, un altre cop: teclats italians sense gaires accents tancats- sentir-te!
doncs, mira, ara que ho dius, és una mica fort però és que no sé si sòn meus o no, aquests versos: els vaig trobar escrits en una llibreta que tenia perduda per casa, i quan els vaig llegir vaig pensar que em sonaven molt, com si ja els hagués llegit abans... però com que no vaig esbrinar de qui podien ser, si no eren meus, i com que a mi també em van agradar -ara que especulem que siguin d'algù altre i no pas meus ja ho puc dir sense vergonya, que m'agraden-, doncs els vaig penjar per aquì...
ai quin misteri, tu... si ho resols, m'ho fas saber... i visca el plagi, visca: que d'això vivim els mediocres! -parlo per mi, no per tu.
ens veurem passat nadal, fili: i farem el cubata llegendari aquell...
apa, apa, beneita: que això és només un dibuixot mal parit i tremolòs de ressaca (ojeras, ojeras, ojeras oso panda)...
i ja saps que jo, i més ara que ja he vist "dirty dancing" (quin ritual iniciàtic més bonic, redéu, quan hi penso em ve plorera...), "no permitiré que nadie te arrincone", baby...
t'escric llarg quan les meves 745 bosses (el preu que s'ha de pagar per essere una vera lady, uf) i jo ens haguem acomodat a la città...
cada cop em costa més de trobar predicats per al que penso. bado molt, com les mosques. un dia aprendré a tocar el violoncel o l'arpa: i l'endemà arrencaré el vol, tota ocellada, i somriuré mentre creuo el cel d'aquesta ciutat tan cansada.
4 comentaris:
Mari! que em treuràs la feina cony! para ja de fer coses boniques que estem en crisi i ens hem de repartir els carquinyols!
aquests dos versos m'encanten Maria, i de fet me sonen molt! son teus? besades!!!
ei, miquel,
quina il.lusiò -ups, un altre cop: teclats italians sense gaires accents tancats- sentir-te!
doncs, mira, ara que ho dius, és una mica fort però és que no sé si sòn meus o no, aquests versos: els vaig trobar escrits en una llibreta que tenia perduda per casa, i quan els vaig llegir vaig pensar que em sonaven molt, com si ja els hagués llegit abans... però com que no vaig esbrinar de qui podien ser, si no eren meus, i com que a mi també em van agradar -ara que especulem que siguin d'algù altre i no pas meus ja ho puc dir sense vergonya, que m'agraden-, doncs els vaig penjar per aquì...
ai quin misteri, tu... si ho resols, m'ho fas saber... i visca el plagi, visca: que d'això vivim els mediocres! -parlo per mi, no per tu.
ens veurem passat nadal, fili: i farem el cubata llegendari aquell...
petons molts des de sardenya!
exercint de catalana insular,
saputamari
marieta reina mora,
apa, apa, beneita: que això és només un dibuixot mal parit i tremolòs de ressaca (ojeras, ojeras, ojeras oso panda)...
i ja saps que jo, i més ara que ja he vist "dirty dancing" (quin ritual iniciàtic més bonic, redéu, quan hi penso em ve plorera...), "no permitiré que nadie te arrincone", baby...
t'escric llarg quan les meves 745 bosses (el preu que s'ha de pagar per essere una vera lady, uf) i jo ens haguem acomodat a la città...
mentrestant, petons esventats des de l'alguer!
lamarièunaverasarda
Publica un comentari a l'entrada