(hamburg, l'alguer, montuïri, juliol, agost, setembre, 2008)entrada a quatre mans amb miss carrussel: pel títol, i per una cançó que hi ha per aquí
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- plaerdemaria
- cada cop em costa més de trobar predicats per al que penso. bado molt, com les mosques. un dia aprendré a tocar el violoncel o l'arpa: i l'endemà arrencaré el vol, tota ocellada, i somriuré mentre creuo el cel d'aquesta ciutat tan cansada.
3 comentaris:
carina! ti invio un bacione di vera lady da Roma, la città dove l'arte diventa un castigo, perquè mira que hi ha pedres romanes, romans bonics i bonots, i curiosament no hi ha cap calamar a la romana..estan tots per a sucar pa i als meus peus les llagues es barallen per fer-se un lloquet, riu-te'n tu del Sant Llàtzer..t'escric un mail a la tornada raccontandoti tutto..mmmm besets romans, sards, catalans i valencians (tots a una veu, visca la mare de Déu)
Maria, m'has fet conèixer miss carrussel, mercès mercès mercès!
Com va per l'Alguer, ja el vas optimitzant? Gaire(s) fonemes? ;-)
Saps què, a partir del gener em toquen nord-occidentals, visca...!
Tenia moltes ganes de desenvolupar un petit comentari per donar les gràcies a vostè per algunes de les recomanacions increïble que vostè està escrivint en aquest lloc web. La meva mirada internet considerable fins al final ha estat reconegut amb suggeriments brillants per a l'intercanvi amb els meus convidats. Jo afirmaria que els visitants del lloc són en realitat bastant sort d'existir en una comunitat meravellosa amb la gent en circulació tants amb els principis molt beneficiós. Em sento molt afortunat d'haver utilitzat la seva pàgina web completa, i esperem moltes vegades més brillant de llegir aquí. Gràcies de nou per tots els detalls.
Publica un comentari a l'entrada