la noche: un círculo de piedras
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- plaerdemaria
- cada cop em costa més de trobar predicats per al que penso. bado molt, com les mosques. un dia aprendré a tocar el violoncel o l'arpa: i l'endemà arrencaré el vol, tota ocellada, i somriuré mentre creuo el cel d'aquesta ciutat tan cansada.
5 comentaris:
si la nit és un cercle de pedres és perquè el poeta coneix plaerdemaria. plaerdemaria mira la nit amb mirada al·lucinada: el terrat de casa seva esclata d'antenes que punxen l'aroma del haixix. fuma que fumaràs, plaerdemaria!, t'ho diu plaerdejosep, josep i maria.
Amèn
molt maca la foto! tot bé? la cotxineta anna
un plaer,
josep,
llegir-te per aquestes contrades!
plaerdemaria ara mateix es farà un porret a la teva salut, ara que és tard i des de la finestra de la meva habitació, si t'hi fixes bé, es veuen les ombres de les antenes dels terrats veïns...
Del carrer tamarit estant, amb música de dieguito el cigala,
m.
anònim: amén, amén, a menudo llueve -que diuen els de LPR.
cotxinilla: tanti baci de punta a punta de l'eixample! ti chiamo!
Publica un comentari a l'entrada