divendres, 4 de juliol de 2008

I must do something of my poverty




la terreta, juliol del 2008


I mentre sec al balancí, d'esquena al dia,
penso que és hora, tal vegada,
de canviar de costums i que he d'emprendre
reformes radicals.

No sé quines, però.

Joan Vinyoli
"L'acte darrer" (fragment)
Realitats

7 comentaris:

Notaire ha dit...

Maria, espero que t'ho hagis passat bé per aquells paratges, i que hagis pogut tornar amb el caiac talment com hi anares. De fet, suposo que també et servirà per a la travessia fins a Mallorca, no? Salut!

Anònim ha dit...

maria,

que et tinc preparats uns mantres de purificació; un "om" omnipresent i recorrent que et durà directament a Brahman, el que creà Brahma, que nasqué d'una flor de lotus, com tu. i tot haurà passat.

labrahmanairene

Anònim ha dit...

diu la cançó: "país buit, casa buida, vent de port que s'ha endut tothom; corders, mantes i maletes, oblidar el nom, oblidar la terra".
i no és triana, és xot. però si fa no fa.
la soca de dalt sembla l'elefant sard.
i que ple, escales!

plaerdemaria ha dit...

notaire,

aní en caiac, oc, i, tot i el disgust que tinguí en constatar que l'armilla salvavides no em feia conjunt amb l'estampat del biquini -una enrabiada digna de la senyoreta Virgili, la secretària perduda d'en Trabal-, es pot dir que me la passí d'allò més bé. I vegí tants pams de terra ampla tot d'un plegat que fou com tenir vertigen però al revés.

I, per mallorca, ídem: guateque aniversarístic -25 anys, mareeeta, i 30, 30!, els joans i na bi!-, platja, vent, salobre, pamboliets, herbes dolces, Montuïri, es Trenc, Santanyí. I la mar gran, és clar.

És el que té quan la terra és booona, booona: que te la menjaries tota, una gleva rere l'altra.

Just arribada de fer un vermutet amb el teu jo líric,

mariol·l·l·la

plaerdemaria ha dit...

reina del ganges,

guardats els mantres, a propet del llit -entre el radiodespertador i l'orinal, fetitxes importantíssims en els meus rituals tàntrics matinals.

que sàpies que te tinc preparada una venjança viquipedística-budista que n'hi haurà per llogar-hi mandales.

amb la pashmina del corte inglés al vent et saluda la teva

m.

plaerdemaria ha dit...

ja que de soques i roques va, x.,

"la gran roca de sofriment
que a tots ens fa de fonament
la vela sempre una lleu sorra
d'afeccions felices. molta
no ho és mai, però els remolins
els aixeca l'aire més fi."

a la paret de davant del meu escriptori gibt es un post-it on hi diu això. és ferrater, i ja sé que no sou del tot amics, però a mi em va enrampar tota, en llegir-ho.

no he estat a castelsardo -o no encara, no ho sé. però a la soca cremada de la foto sí. i tu també.

m'ha fet contenta llegir-te. de debò.

y así.

m.

josep ha dit...

Sector de la vall de la Noguera Ribagorçana entre els congosts d'Escales i de Montrebei, que té com a centre la vila d'Areny de Noguera, a la vora del riu, la qual, juntament amb els nuclis del Pont de Montanyana i de Sopeira, concentra gran part de la població, en contrast amb la desolació de l'ànima de Maria. L'economia és mig poètica mig pictòrica, encara que també treu profit de qualques beques com més va menys precàries.