Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- plaerdemaria
- cada cop em costa més de trobar predicats per al que penso. bado molt, com les mosques. un dia aprendré a tocar el violoncel o l'arpa: i l'endemà arrencaré el vol, tota ocellada, i somriuré mentre creuo el cel d'aquesta ciutat tan cansada.
4 comentaris:
boniques fotos i bonic títol
moltes gràcies!
Marieta!
Que me'n penso que no vam repartir comiats dels bens donats (arreveure amb abraçada), ahir, després de l'última conga.
Però... que bé que ens ho hem passat aquest any al nostre festivaló, oi?
Hem dit de fer un "aquest-any-sí" ben aviat. O sigui, un soparol post-popArb -sempre promès mai consumat (ni consumit)-. Per tant, estigues localitzable, que ara va de bò!
I ara que t'he ben trobat, t'asseguro les visites; m'encanta molt tot el que escrius i fas.
Un petonàs,
Mireia amb la veu perduda pels boscatges del Montseny. (Hoder, tic tope afònica!)
Mireia,
quina il·lusió, sentir-te! (bé, llegir-te; que, sentir-te, sentir-te, amb l'afonia que duem les dues a sobre, no gaire, no...)
M'alegro que t'agradi la paperassa que apilono per aquí, de debò.
I sí que va ser bonic, el festivalet, sí. I sí que ens ho vam passar bé: dissabte ho vam donar tot com unes campiones! I el moment gloriós de la conga-guatequera, pensa que el duré deep in my heart, eh?
Ai, que ara m'agafa l'enyorança i no tinc cap pinganillu ni cap walkie-talkie per dir-t'ho, canvio!
Aaaaaaaaaaaaaaai quina toia que estic feta!
El soparet, fet. Ja pensarem quan, com i on, no? (festes de gràcia, pudé?)
Petonssíssima tu, mireia, bonica!
m.
Publica un comentari a l'entrada