Maria Cabrera Callís. Biografia formal: i quina culpa el sol del foc i la cendra? I quina culpa les pedres de la maldat de les mans? La maldat petita de les meves mans de nena que retornen a escriure’t tots els versos que mai no t’he dit tots els noms amb què mai t’he invocat, oh, solitud!, són volcans són oceans sencers els que em parteixen precisa per la meitat i crec que a tu també però no en veig els marges clars perquè fa ja massa anys de les nostres trobades del nostre caminar secret per les pedres sagrades per la sintaxi en flames de l’adolescència i són raigs ai anys llum els que ens separen: tu amb les mans plenes de vent jo amb els ulls tacats de fang; tu amb el caminar lleuger i jo amb les ales fetes cendres. I un neguit que tanca, rodó, el cercle: per tornar allí on mai no va ser. Per tornar allí on mai no vam ser.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
de lu que tens,
lu millor... fins ara, tà clar.
sempre incondicional,
mai animal,
leidi marmalade.
Publica un comentari a l'entrada