dissabte, 15 de març de 2008

A CREMADENT

al carrer de l'oli número sis

i penjant sols d'un braç d'una mà d'un dit
del darrer merlet de la torre més alta
et diré tot el buit la follia i l'oblit
el revolt més rotund de la nit algebraica:

"maleïts!

maleïts els estrats de la pedra que ens separen els cossos."

5 comentaris:

Samanta B ha dit...

No sé qui ets ni d'on surts, però deixa'm dir-te que això fa bona oloreta. Donem gràcies al nas de la lingüista elitista, cèlebre ja en aquest circuit blogaire per la seva escrupolositat.

Jordi Llavina ha dit...

M'afegeixo a les consideracions del Jordi. Estic una mica cansat de blogs polítics, i trobo molt encertada la irrupció de, com més va més, blogs poètics. Endavant les atxes!
Jordi Llavina

Anònim ha dit...

Jo també m'afig als comentaris dels dos Jordis anteriors.
Salut.

plaerdemaria ha dit...

Saber-ho, saber-ho, allò que es diu saber-ho, poc que ho sé, qui sóc ni d'on surto, Jordi... que difícil!

Moltes gràcies a tots tres pel comentari: em fa il·lusió -tot i que sempre hi ha un punt de vergonya- que a la gent li agradi...

Quedem que ens trobem pel ciberespai, oi?

Salut a tots i endavant les hacs, que deia aquell!

Maria

Eduard a 39º 51' 14.57" N - 4º 12' 09.35" E ha dit...

Jo m'afegeixo a les consideracions dels Jordis, també. Estic devanit com els fills d'Agres i Sant Blai en Bocairent. Cap a la confederació dels blogs poètics i els sopars populars de persones corves!