Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- plaerdemaria
- cada cop em costa més de trobar predicats per al que penso. bado molt, com les mosques. un dia aprendré a tocar el violoncel o l'arpa: i l'endemà arrencaré el vol, tota ocellada, i somriuré mentre creuo el cel d'aquesta ciutat tan cansada.
4 comentaris:
Hola Maria!
M'encanta el teu poema.
Ja tens un primer comentari.
Emili desde Mallorca
Salvat Papasseit.
Passeig del Born..
Sol i formigues...
Barcelona d'estiu....
Enyorança tot l'any.
No has fet cap pecat, a mi m'encanta això del blog.
Besets!
et dec 15 trucades..ho sé..
Emili,
contenta de sentir-te. Molt. De debò. Divendres la cartera em va deixar una nota a la bústia, avisant-me d'un paquetet: és la primera vegada que el funcionariat estatal m'alegra el dia!
Et dec, ens devem, uns correus electrònics.
Celebro que t'agradi el poemet...
T'escriuré.
Maria des de l'eixample
Anònima,
jo també et dec 15.326 trucades: que tremoli movistar, en veient la nostra ensenya!
T'enyore.
Petonets comboiets
Publica un comentari a l'entrada