al carrer de l'oli número sis
i penjant sols d'un braç d'una mà d'un dit
del darrer merlet de la torre més alta
et diré tot el buit la follia i l'oblit
el revolt més rotund de la nit algebraica:
"maleïts!
maleïts els estrats de la pedra que ens separen els cossos."
del darrer merlet de la torre més alta
et diré tot el buit la follia i l'oblit
el revolt més rotund de la nit algebraica:
"maleïts!
maleïts els estrats de la pedra que ens separen els cossos."
5 comentaris:
No sé qui ets ni d'on surts, però deixa'm dir-te que això fa bona oloreta. Donem gràcies al nas de la lingüista elitista, cèlebre ja en aquest circuit blogaire per la seva escrupolositat.
M'afegeixo a les consideracions del Jordi. Estic una mica cansat de blogs polítics, i trobo molt encertada la irrupció de, com més va més, blogs poètics. Endavant les atxes!
Jordi Llavina
Jo també m'afig als comentaris dels dos Jordis anteriors.
Salut.
Saber-ho, saber-ho, allò que es diu saber-ho, poc que ho sé, qui sóc ni d'on surto, Jordi... que difícil!
Moltes gràcies a tots tres pel comentari: em fa il·lusió -tot i que sempre hi ha un punt de vergonya- que a la gent li agradi...
Quedem que ens trobem pel ciberespai, oi?
Salut a tots i endavant les hacs, que deia aquell!
Maria
Jo m'afegeixo a les consideracions dels Jordis, també. Estic devanit com els fills d'Agres i Sant Blai en Bocairent. Cap a la confederació dels blogs poètics i els sopars populars de persones corves!
Publica un comentari a l'entrada