dimecres, 7 de maig de 2008

CANSONETA LEU E PLANA

que sóc que no sóc la veïna
que sóc que no sóc una estranya
que ploc que no ploc: pedregada!
que faig i desfaig la corranda

que sóc que no sóc una espina
que sóc que no sóc maltempsada
que·t faig que no·t faig mala cara
que ho dic tot que no dic paraula

que sóc que no sóc que m'oblid
que corro més lluny que l'speed
que callo i em menjo el desig
que calla i enfonsa'l al pit

que visc que no visc lluny d'aquí
que caic que no caic terra endins
que tot es confon: déus i nits
que vinc com l'speed ja t'ho he dit

que sóc que no sóc un morter
que pans i porrons i alegria
que·m giro i de cop fot mal temps
que calla collons i fes via

que sóc que no sóc camí ral
que sóc que no sóc tramuntana
que pugis amb mi al darrer cim
que pugis amb mi fins l'albada

bcn, 7 del 5 del 8

2 comentaris:

Samanta B ha dit...

Visca la mare que et va parir, Maria! Hi he entrat, hi he entrat de ple! Felicitats i gràcies, no hi puc afegir gran cosa més. No hi canviaria ni una coma! ;)

plaerdemaria ha dit...

carai, carai,

gràcies, jordi p. ferrer! per llegir-ho i per comentar-ho...

de girona estant, ma mare aixeca el braç i et saluda agraïda amb la mà.

i jo també.

un
plaer
de
maria