dimarts, 20 de maig del 2008

de l'origen del blog e altres creatures

Un jorn s'escaigué que la bèstia se m'agitava dins la panxa dins del llit, i pensant-pensant en Llull, em diguí amb veu interior: "calla, nena, puja a ensús". Per dreta via me n'hi aní, i dalt del terrat de casa, convulsa i compulsiva, em fumí mig paquet de tabac: deu cigarretes com deu calaveres (atònites). Cap a les set del maití la llum s'encengué tota, tota; les gavines xisclaven i esbarriaven el cel, i tot l'aire del món em sembla que també, i a mi se'm deslligà alguna cosa per dins, com si de cop els ossos haguessin desaprès a aguantar-me dreta, o com si hagués obert les portes d'un gran colomar...

I no me'n poguí estar, de córrer amunt i avall, flipant amb la matinada tanta, la matinada al·lucinanta... Els colors eren nous i tendres, i jo sentia la meva respiració, fonda i exaltada, i els crits desorientats dels ocells, i el pols em bategava a les temples i rere els ulls... I, dalt del terrat, abrigada amb jaqueta i gorro i bufanda al cim del pijama, em capí en la meva més absoluta ridiculesa. I riguí, és clar. Redéu, com riguí: molt fort, amb la boca ben oberta, destensada la mandíbula, descentrat l'eix del món del meu preciós ventre.

I sentí, no sé per què, la més absoluta obligació de dir-ho.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

i cavalcarem en un cadillac blau, amb pantalons daurats i pestanyes postisses cap al colorado, deixant un rastre de pols, una foto polaroid (que haurem robat) i molt d'amor.

latelma

plaerdemaria ha dit...

i jo dispararé tres trets com tres estrelles al cel, amb una pistola preciosa.

tu conduiràs, les mans plenes d'anells daurats, i somriuràs amb els llavis vermells del carmí caríssim que haurem robat al sephora.

i sonarà la banda sonora original més maca que mai cap realitzador cinematogràfic hagi sentit.

lalouise