![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-ck65YOF1p_QdAV1UDixt58FGR-HCBzbXvz94-a9DrdsegB4Sov1mm5i5KKs56nCrK4DnWiMzYx1crUIX2qA93Y6DCHhWJyMj4tuM4z4uGJvPj7UXnB2r2PLrAQkIkxZ2ZLqTt13ZOhdJ/s200/el+terrat+de+davant+de+casa.bmp)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9FPx6llnQ32oVUl2Vz2_-HWnv05CFBtauZw84PAQoPvnlr3BY_wk_nWk4jKnmamM-jolVUsE0KlSraZf74S_TTuS9kjsoTSFfAssF8GULJWLIlyWR6Hglz4_STqmbFSBfSlyUq1qZWKgn/s200/ciutat+mala.bmp)
Un jorn s'escaigué que la bèstia se m'agitava dins la panxa dins del llit, i pensant-pensant en Llull, em diguí amb veu interior: "calla, nena, puja a ensús". Per dreta via
me n'hi aní, i dalt del terrat de casa, convulsa i compulsiva, em fumí mig paquet de tabac: deu cigarretes com deu calaveres (atònites). Cap a les set del maití la llum s'encengué tota, tota; les gavines xisclaven i esbarriaven el cel, i tot l'aire del món em sembla que també, i a mi se'm deslligà alguna cosa per dins, com si de cop els ossos haguessin desaprès a aguantar-
me dreta, o com si hagués obert les portes d'un gran colomar...
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8d5GtjD780RCPz2eZFdl5TP_oIikTLB_ZFhgxCj4OrUdu8HDahKDzJMD9Cnzfh-6gXuSV5SulXhM-8_aej82diNuSJ4yq1C52GAfWrKp7E7MC5ta9a7P_DR5yQCa6m_RpEH3nva3WxcRS/s200/antenes.bmp)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKA_mZcefRdez20pu75TopATKIB9lAMWByBYXzm-IOy6KLQrOJl28hL7BBkM-I3ftLtujaaxEetbSplZDwXdo2O33Km4CORAm-T4FyODW10Pa3kOsmym7xO4h0IEtHsqwS6JvH2a1D2HOR/s200/ballant-la+cabra.bmp)
I no
me'n poguí estar, de córrer amunt i avall, flipant amb la matinada tanta, la matinada al·lucinanta... Els colors eren nous i tendres, i jo sentia la meva respiració, fonda i exaltada, i els crits desorientats dels ocells, i el pols em bategava a les temples i rere els ulls... I, dalt del terrat, abrigada amb jaqueta i gorro i bufanda al cim del pijama, em capí en la meva més absoluta ridiculesa. I riguí, és clar. Redéu, com riguí: molt fort, amb la boca ben oberta, destensada la mandíbula, descentrat l'eix del món del meu preciós ventre.
I sentí, no sé per què, la més absoluta obligació de dir-ho.
2 comentaris:
i cavalcarem en un cadillac blau, amb pantalons daurats i pestanyes postisses cap al colorado, deixant un rastre de pols, una foto polaroid (que haurem robat) i molt d'amor.
latelma
i jo dispararé tres trets com tres estrelles al cel, amb una pistola preciosa.
tu conduiràs, les mans plenes d'anells daurats, i somriuràs amb els llavis vermells del carmí caríssim que haurem robat al sephora.
i sonarà la banda sonora original més maca que mai cap realitzador cinematogràfic hagi sentit.
lalouise
Publica un comentari a l'entrada