divendres, 16 de maig de 2008

Ja no pot res Amor dins Barcelona
Pere Serafí

un dibuix a la vora d'unes tovalles de paper (preses pel tedi)
un sofà d'ossos vells demanant almoina
un cendrer desbordant tardes tristes
una nit d'insomni més
abismes de gel a la nevera
mentides a les postals de viatges
les plantes que em miren molt agres (la venjança dels nenúfars)
una capsa de llapis de colors somiant que un altre món és possible
els ganivets allargant-se com la nit acumulant-se com l'odi
la retallada de trets del corrent d'aire
icebergs a les habitacions tancades
la jungla d'asfalt del meu llit
un calendari una condemna
ressaca al cul de les ampolles
la discreta tristor de les sabatilles
piles de roba practicant sexe sense amor
tasses de cafè brutes de vespre brutes de vida
el passadís una llosa perpètua un infinitiu rotund
el lavabo la parada més sòrdida de l'autobús nocturn
la persiana un dic de contenció
el balcó al límit del suïcidi (a punta d'alba xisclar bogeries)
dant esperant-me a la pica del bany
el forn el cap de l'infern
una col·lecció de vàlvules del cor mirant-me esglaiades
un collaret de dents de rialla funesta
la tristesa una moqueta tèbia
sota el llit una canilla de neguits
la tauleta de nit on m'aferro en cadascun dels meus naufragis

(el mobiliari que es resigna a ser com sóc
la vida que em fuig que se me'n va de casa:
un estricte inventari, quan te m'acabes, amor)

6 comentaris:

Partícula Elemental ha dit...

Quina poesia més bonica!
Quanta tristesa i solitud...!
Quina sort tenir postals de viatge!
Quin luxe tenir forn!

Tu també ets una partícula.
Benvinguda.

atles de partícules

Notaire ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Notaire ha dit...

No. Maria, no, pietat, mala persona. Fins avui no hi era. La citació d'en Pere Serafí ja és arribar a uns glops d'ironia massa bullents. Apa, apa... ha, ha!, però que bona.

(Regira no sé què en l'ànim, el poema.)

Jordi

plaerdemaria ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
plaerdemaria ha dit...

molècula gram,

moltes gràcies!

(el forn no va gaire fi, no et pensis: tot sovint enrampa, quan el toques.)

(les postals que no m'envio jo mateixa sí que sí que són un luxe: al segle XXI, tot correu no electrònic és un acte de romanticisme rotund. menys les factures, és clar.)

(quina enveja, la xocolata del teu post!)

salut i alquímia!

m.

plaerdemaria ha dit...

aunotaire,

belle dame no ho sé pas (no tant com altres, dedueixo, atès que tu no m'ho rectifiques quan toca...)(figues d'un altre paner, sí), però sans merci ho estat sempre...

petons d'ultramar,

m.