no va passar res:
només un cop d'aire que es comença a endur papers
-un poemari com un ventre obert enmig del claustre-
i els meus dits consentint el caprici del vent
i els meus dits repicant distrets sobre la fusta.

no va passar res:
només un gemec esparracat a l'albada
una constatació sòrdida
una explosió de neu a la punta de la llengua
l'amor un lapsus linguae
l'amor un precipici en flor
la fam de la princesa als contes del meu pare
el teu nom com l'ombra d'una catedral gegantina
el meu nom pastura de bens molt negres
anna karènina i els trens a l'hora exacta del canvi d'agulles
fúria a les pàgines del diccionari
brutícia a la punta de les sabates
la vergonya aliena del pallasso
el diable demanant tardors benignes
el món un ball de disfresses
jo amb els meus talons més esmolats
l'arquitectura cristal·lina dels dies
l'edat avançada dels meus vespres
tu classificant pacientment el meu pànic
la ciutat fugint corrents de les nostres passes
un castell inexpugnable al fons dels ulls
l'arena dels teus dits a les meves butxaques
l'últim llebrer de la cursa el nostre amor.

no va passar res:
només un cop d'aire que es comença a endur papers
i de sobte una tristesa molt gastada,
com pluja sobre el mar.

ucraïna · detroit · llançà
22/25 del 5 del 8