sens màscares
sols
i de costat
conduint prou bé pel precipici del no-re
asfalt i boira al puny del cor
gairebé en línia recta
camí a casa
dona pànic
em dius que la crisi t’ha fet presa
que l’escenari t’incomoda
que treus les millors notes
que peses neurosis al plat de la neurosi
i que soms iguals immanents
estranys i delicats dins la foscúria ralitat
i jo et dic
que el grillar-se és multiforme
per exemple
la meva follia és d’estar per casa
fàbriques drogues poemes
dona dona
i em dius sardenya solució
i jo no tinc resposta rèplica
tan sols recòrdut
el grafit
vaja
no arriba ni a pintada a l’estació de girona
que m’enviares fa dies
dius tal
tal ets
i així
entre l’estranyesa
i la delicadesa
fem camí a casa
un al costat de l’altre
garfits a l’acceleració del present
en plena despossessió de les màscares
sens nicotina
ja
jjcg
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada