só cisterna só politja só poal d'aigua cansada
só
só la fura encadenada só·l mirar greu a l'albada
só
só·l quart ral de la butxaca só l'espona que·ns separa
só
só la mà que se'm forada só la tarda més antiga
só
só·l bou gras amb les esquelles só geneta sense brida
só
só la dona repetida só la mort de lluny que·t crida
só
só patriarca só farrina só memòria esdentegada
só
só la santa maleïda só la baula rovellada só la ràbia quan dispara
só
só·l grillar-se la patata só l'esquerda a la memòria só tubercle
só
gallina vella fot mal caldo só
cop de gènit de les pedres só
cap de creus xisclets de l'aire só
revoltim de papallones só
bugadera de les ones só
revoltim de papallones REVOLTÓ
bugadera de les ones BUGIOT
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Seràs roure, seràs penya,
seràs mar esvalotat,
seràs aire que s'inflama,
seràs astre rutilant...
Amb el so de la pluja, m'ha tornat allò que un dia em regalares:
Tens la força de les coses que
cauen amb força, els llamps,
les estrelles, els arbres,
la veritat.
I ets forta com les coses que
pugen amb força,
la mar, els volcans,
els arbres,
la veritat.
Só qui só, que no só jo,
puix d’amor mudat me só.
Jo crec cert que res no sia,
o, si só, só fantasia,
o algun home que somia
que ve a alcançar algun do,
puix d’amor mudat me só.
Só del tot transfigurat;
só aquell que era llibertat,
i ara, d’amors cativat,
me veig molt fora raó,
puix d’amor mudat me só.
Sí só, puix que en lo món vixc
i a mi mateix avorrixc,
i segons que discernixc
veig la qui em dóna passió
puix d’amor mudat me só.
JOAN TIMONEDA
Moltes gràcies als tres: a maragall, a casasses i a timoneda.
I a vosaltres, auch, és clar.
petons i primaveres,
m.
Publica un comentari a l'entrada