dijous, 5 de juny del 2008

GÈNIT I FIGURA

só cisterna só politja só poal d'aigua cansada

só la fura encadenada só·l mirar greu a l'albada

só·l quart ral de la butxaca só l'espona que·ns separa

só la mà que se'm forada só la tarda més antiga

só·l bou gras amb les esquelles só geneta sense brida

só la dona repetida só la mort de lluny que·t crida

só patriarca só farrina só memòria esdentegada

só la santa maleïda só la baula rovellada só la ràbia quan dispara

só·l grillar-se la patata só l'esquerda a la memòria só tubercle


gallina vella fot mal caldo só
cop de gènit de les pedres só
cap de creus xisclets de l'aire só
revoltim de papallones só
bugadera de les ones só

revoltim de papallones REVOLTÓ
bugadera de les ones BUGIOT

4 comentaris:

Notaire ha dit...

Seràs roure, seràs penya,
seràs mar esvalotat,
seràs aire que s'inflama,
seràs astre rutilant...

Pere Cotte ha dit...

Amb el so de la pluja, m'ha tornat allò que un dia em regalares:

Tens la força de les coses que
cauen amb força, els llamps,
les estrelles, els arbres,
la veritat.

I ets forta com les coses que
pugen amb força,
la mar, els volcans,
els arbres,
la veritat.

Anònim ha dit...

Só qui só, que no só jo,
puix d’amor mudat me só.

Jo crec cert que res no sia,
o, si só, só fantasia,
o algun home que somia
que ve a alcançar algun do,
puix d’amor mudat me só.

Só del tot transfigurat;
só aquell que era llibertat,
i ara, d’amors cativat,
me veig molt fora raó,
puix d’amor mudat me só.

Sí só, puix que en lo món vixc
i a mi mateix avorrixc,
i segons que discernixc
veig la qui em dóna passió
puix d’amor mudat me só.

JOAN TIMONEDA

plaerdemaria ha dit...

Moltes gràcies als tres: a maragall, a casasses i a timoneda.

I a vosaltres, auch, és clar.

petons i primaveres,

m.